 Enric Sabrià i Plans
El passat 28 d’abril el Congrés dels Diputats va aprovar, per 333 vots a favor i solsament un en contra, les Proposicions no de Llei acumulades del Grup Socialista (expedient 162/000335), el Grup Parlamentari Català (expedient 162/000348) i d’ERC-IU-ICV (expedient 162/000369) per instar al Govern sobre diferents aspectes de la Directiva Europea 2007/23/CE i la seva futura transposició a l’Estat Espanyol. Em sembla que el text és prou aclaridor sobre la “brillant” tasca que s’ha fet els últims mesos i els resultats d’aquest treball (que un servidor, des d’aquesta mateixa pàgina demanava que fos unitari i racional ara farà uns deu mesos, quan encara tenia alguna esperança en la raça humana). M’agradaria, doncs, fer un comentari punt per punt de les Proposicions no de Llei, no sense abans recomanar-vos que consulteu el Diari de Sessions del Congrés dels Diputats (Ple i Diputació Permanent) nº 79 (IX Legislatura), Sessió Plenària nº 74, de dimarts, 28 d’abril de 2009, i allí contempleu extasiats a quin tipus de polítics mantenim amb els nostres impostos. (Copio el text original i el poso en cursiva abans de cada un dels comentaris.) Darrera actualització (dimarts, 19 de maig de 2009 13:46)
Llegiu-ne més...
Per Manel Carrera -
Aquest matí he estat a les “Jornades sobre el foc en la cultura popular” que s’han organitzat per debatre sobre la pol·lèmica Directiva sobre la comercialització d’articles pirotècnics, una directiva europea que l’Estat espanyol té tres anys per adaptar al seu context i que ja ha generat força preocupació en el sector dels grups de foc (trabucaires, bestiari fantàstic, balls de diables, colles de dimonis, i altres organitzacions festives que utilitzen la pólvora i el foc en les festes).
He constatat, per la gran quantitat de gent que hi havia a la sala i pel contingut i el to de les intervencions, que hi ha força preocupació en el sector. Que, segons com es miri, aquesta directiva és una amenaça: amb aquesta llei a la mà i amb algú disposat a aplicar-la amb rigor, podrien prohibir-se manifestacions festives tradicionals com els correfocs, els salts de plens i els salts de maces, les carretillades dels balls de diables, les despertades, les cordàs entre moltes d’altres, així com les seves corresponents versions infantils. Darrera actualització (dijous, 26 de març de 2009 09:25)
Llegiu-ne més...
|
Per Jordi Rius i Mercade
Aquests darrers dies hem vist – i hem patit – l’escarni públic a que han sotmès al nostre amic Lluís Suñé, arran d’un acudit gràfic sobre Extremadura que va penjar al seu bloc. Al Lluís fa molts anys que el coneixem i ningú pot negar-li el seu grau de compromís amb les lluites per un país socialment millor i lliure.
Aquest cas ha posat de manifest una singularitat catalana: el nostre humor. En aquest país tenim una sòlida cultura de l’humor, de la sàtira punyent i de la ironia punxant. Sabem riure’ns de tothom i de naltros mateixos. Ens agrada molt l’humor negre i escatològic, que ens acosta tant a l’humor anglès. Darrera actualització (dimarts, 24 de febrer de 2009 12:27)
Llegiu-ne més...
Per Enric Sabrià i Plans. Diable. Manresa.
Davant la Directiva 2007/23/CE del Parlament Europeu i del Consell de 23 de maig de 2007 i de la lloable voluntat de la Federació Valenciana d’Associacions d’Amics del Coet (FVAAC) de fer-li front, voldria fer una sèrie de consideracions.
Crec que la gent de la FVAAC han sabut veure l’únic camí que pot portar a salvar alguna cosa de tot aquest enrenou, que és la unió de totes les parts implicades per fer pressió allà on calgui. Voldria aclarir el concepte “totes les parts” perquè en aquest cas ha de ser molt ampli.
Inclou totes les penyes, associacions festeres, grups de diables... però també, i això és de cabdal importància, hauria d’incloure totes les empreses, administracions i institucions vinculades a la Festa. La Unió Europea, desenganyem-nos, és una unió econòmica (fixeu-vos en el títol de la Directiva “sobre la posada en el mercat d’articles pirotècnics”). Davant de l’Estat i de la Unió tenen molta més força 5 empreses que facturin X milions d’euros a l’any que no pas 500 entitats que dediquen el seu temps a organitzar festes de forma altruista; tenen molta més força 10 municipis que fan calerons del turisme, fester i cultural, que cent tradicions centenàries que els qui les sentim les estimem amb passió. I vull obrir encara un altre front, per anar a buscar reforços. La gent del Llevant (llegeixis Països Catalans, de la Catalunya Nord fins al sud d’Alacant) potser de vegades ens pensem (jo el primer) que som els únics que estem bojos per la pólvora. Hi ha altres llocs a l’Estat –i suposo que a la Unió- on el foc forma part de la festa (“toros de fuego” –carcasses zoomòrfiques, que no bous embolats- llançaments de coets i qui sap quants que desconec). Darrera cada festa hi ha una gent que la viu, un pirotècnic que en viu, un Ajuntament que la considera el seu patrimoni –o no-, un capellà que vol el més gran lluïment per al patró o la patrona, una Diputació, un govern regional... Tots són (som) importants. Darrera actualització (dimarts, 19 de maig de 2009 13:35)
Llegiu-ne més...
|
Opinió
dijous, 27 d'agost de 2009 17:34 | 
Escrit per Administrator | 
