Per Salvador Palomar - La Teiera
Com cada 7 de setembre, el ball de diables de les Borges del Camp encapçalà la professó de trasllat de la imatge de la Mare de Déu de la Riera des de la seva ermita fins a l’església de la població. Aquesta és una de les poques mostres vives de l’antiga manera de fer el ball de diables al Baix Camp. Hi pot participar tothom que disposi de la indumentària adequada –de fet, hi ha persones que només fan de diable en aquesta diada– i s’hi apunti prèviament. Cada diable es porta les seves pròpies carretilles, en una bossa o un civader. I, evidentment, no hi ha Llucifer, ni diablessa, ni tabalers com en els balls de diables d’altres comarques. És una manera de fer el ball de diables que ha comportat una forma d’evolucionar pel carrer característica, amb un considerable consum de pirotècnia i una extraordinària riquesa patrimonial pel que fa als vestits, de roba gruixuda i amb motius decoratius retallats i cosits al damunt. A les Borges es poden veure magnífics exemples de vestits, de confecció relativament recent, que continuen aquesta tradició.
Darrera actualització (dimarts, 30 de setembre de 2008 11:49)
Llegiu-ne més...
|
Uns apunts sobre els nostres àngels tradicionals
a partir de la més bella celebració de la Glòria a la Vall d’Albaida
Sergi Gómez i Soler
Són les nou del dematí del Diumenge de Glòria, la Pasqua Florida sembla que va despertant-se, però encara té son. I la plaça Major d’Alfarrasí, al cor de la Vall d’Albaida, ja bull plena de gent. Tot està preparat perquè, en un no res, i per uns pocs moments, es convertisca en tot un batec d’emocionada alegria.
Les tres cordes estan ja preparades, ben tibades de part a part de la plaça, entre els balcons, i l’hora que és, cal suposar que la xiqueta que farà d’Angelet ja estarà vestida i amb els arnesos passats. Que vaja tot bé i que no passe res… En arribar els portadors d’aquella Mare de Déu tant menuda que té cara de nina pel cantó que ve de l’església, i els del Crist Ressuscitat per l’altra banda, tothom va situant-se per no perdre’s cap detall, a vore enguany com anirà la cosa… Al balcó més adornat, i d’entre un llenç vermelló, allí on comencen les cordes, apareix en un no res l’Angelet de la Corda. Va, com sempre, preciós. L’alba blanca i alada, ribetada amb detalls daurats concedeix l’aspecte d’angelet clàssic a la tan menuda xiqueta. Sobre ella, i abraçant-la a les cordes, un núvol de draps que només pot ser de bon temps.
Darrera actualització (dilluns, 9 de febrer de 2009 09:47)
Llegiu-ne més...
 Per Manel Carrera i Escudé
Festes.org
Cada vegada que vaig al País Valencià, i en aquest darrer mes hi he pogut anar un parell de vegades, em fascina en gran mesura una cosa: la capacitat i gràcia amb què els valencians juguen amb els coets carretilles, popularment coneguts per “coets borratxos”. M’impressiona la naturalitat com fan anar els masclets i les femelles, dos elements que formen part de la seva manera de fer festa i d’expressar els sentiments festius. Una de les conseqüències visibles d’haver participat d’alguna d’aquestes manifestacions traqueres és la ratlla negre que els coets borratxos deixen per les superfícies de les coses per on transiten a l’atzar. Darrera actualització (dilluns, 9 de febrer de 2009 09:47)
Llegiu-ne més...
|
Per Jordi Rius i Mercade
Article presentat al 5è Simposi sobre la Descoberta Catalana d'Amèrica (any 2005).
 El ball de diables, un ball parlat.
El Ball de Diables té l’origen en un entremès on es representa la lluita entre el bé i el mal. L’Arcàngel Sant Miquel i els seus àngels s’enfronten a les forces malignes representades per Llucifer i els seus diables. El folklorista Joan Amades data la primera representació d’aquest entremès l’any 1150, en motiu de les noces del Comte Ramon Berenguer IV amb la princesa Peronella, filla del rei Ramir el Monjo d’Aragó.
En el segle XIV s’instaura una nova festa, el Corpus Christi. Sorgeix una processó al carrer on s’aglutinen diversos elements (teatrals, rituals, simbòlics...) que donen peu a un extraordinari espectacle itinerant integrat per danses paganes i religioses, entremesos, elements de bestiari i personatges bíblics. A les viles de Barcelona, Lleida, Cervera, València i Tarragona descobrim que a les seves processons de Corpus del segle XV surt al carrer l’entremès de la lluita de Sant Miquel amb Llucifer. També tenim notícies d’aquest entremès fora de l’àmbit dels Països Catalans, com a Saragossa o a Múrcia. Però cal dir que són els països de parla catalana qui conserven aquella teatralitat medieval com a base sòlida que es perpetua al llarg dels segles, conservant i evolucionant meravelles úniques de teatralitat medieval com el Misteri d’Elx, el Cant de la Sibil·la mallorquí, o els diversos seguicis populars del Principat com ara el de Berga, Tarragona o Vilafranca. Darrera actualització (dilluns, 9 de febrer de 2009 09:48)
Llegiu-ne més...
 Fragments del llibre "Carnival and Other Christian Festivals: Folk Theology and Folk Performance".
Max Harris.
University of Wisconsin-Madison.
Oruro és una ciutat situada a dalt de l’altiplà de Bolívia, on tot és monòtonament gris. Des del temps dels inques, Oruro ha estat una ciutat minera i a les darreries del període colonial espanyol, a finals del segle XIX, va arribar a ser el centre de la indústria minera de l’estany a Bolívia. El 1985 les mines nacionalitzades van ser tancades. Algunes s’han tornat a obrir sota administració privada, però la caiguda de preus ha limitat la seva rendibilitat. La desocupació plana sobre la ciutat com un núvol persistent.(1) Darrera actualització (dimarts, 22 de gener de 2008 15:47)
Llegiu-ne més...
|
|
Articles
dilluns, 29 de setembre de 2008 11:10 | 
Escrit per Salvador Palomar | 
