 Entrevista al Jordi Gomà i Queraltó i al Frederic Herrero i Calvo, Llucifer i diablessa del Ball de Diables de la Llacuna.
La ruta és una mica llarga, anem del Baix Gaià fins a l'entrada de l'Anoia. La Llacuna es troba al límit de la comarca, de l'Alt Penedès i l'Alt Camp i això es nota. La vila és de postal, enmig de boscos i sembrats, de carrers estrets, d'estructura medieval. Ens trobem amb el Fredi i el Jordi a la plaça porxada, una plaça fantàstica, lloc de trobada dels veïns i escenari privilegiat de les sevs festes. Tant el Jordi com el Fredi són dos personatges amb una gran estimació per la cultura popular, diríem que tenen una estimació quasi obsesiva, tant com la nostra. Ens sentem en una taverna de la plaça i comença la xerrada.
Dragabales - Quan arrenca la colla ?
La colla arrencà el 2002 recollint el testimoni de dos grups de foc que ja existien a la Llacuna. Primer, cap a l’any 1983, s’estrena el Drac. I per donar-hi més consistència, anys després i coincidint amb la aparició dels correfocs, s’optà per acompanyar-lo de diables. Després, a finals de la mateixa dècada, s’estrena també la Satànica de la Llacuna. Tot i així la colla de la Satànica no seguia un model massa clar. Havíem incorporat el personatge de la Diablesa però vam seguir un model d’espectacle tipus comediants amb la incorporació de màscares. La colla que acompanyava el drac portava un mono verd i capa negre amb banyes. Darrera actualització (dilluns, 9 de febrer de 2009 09:45)
Llegiu-ne més...
 Travessem el Penedès, passem per el Vendrell, l’Arboç, Vilafranca, i arribem fins a Sant Quintí; i la obvietat de la zona històrica dels balls de diables amb parlaments es torna incontestable. Milers de ceps ens acompanyen durant tot el viatge i ens ve al cap aquella teoria que diu que els diables són antigues divinitats del vi.
També comentem entre nosaltres les preocupacions del Penedès actual: el preu del raïm i la crisis que passa actualment el sector del vi, l’avenç desmesurat de la urbanització salvatge, la destrucció del litoral, la substitució de les zones agrícoles per grans polígons industrials, els projectes de superposició d’infraestructures, sobretot carreteres i autovies, la conversió de la comarca en area metropolitana de Barcelona, etc, etc... Què serà del Penedès d’aquí a uns anys? Tot plegat no fa gaire bona pinta.
Quan arribem a St. Quintí la família Sabaté ens rep amb tota l’amabilitat i la cortesia del món. Ens obren les portes de casa seva i ens fa passar al menjador. Ens asseiem a la taula amb el pare, l’Ismael, i el fill, el Quico. Ens ofereixen carquinyolis i, com no, una ampolla de cava ben fresca. La conversa és molt amena, divertida i ens ho passem molt bé.
Darrera actualització (dimarts, 24 de febrer de 2009 12:36)
Llegiu-ne més...
|
El Xavi Aranda és membre del Ball de Diables de Vilafranca i una de les persones encarregades de muntar la Mostra. Quedem amb ell al Forat del pany, un conegut bar vilafranquí del rotllo.
Dragabales - Si et sembla bé, parlem de la Mostra. Hem vist el disseny del cartell i ens ha sorprès, és molt provocador.
Xavi Aranda - Sí, és bastant innovador. Teníem la oportunitat de presentar la típica fotografia de diables espectacular o una fotografia de simbolisme religiós referint-se a Sant Miquel. Però vam organitzar un concurs de cartells que va tenir bastant d'èxit, fins i tot hi van participar membres de la Fundació l'Espiga, una fundació que es preocupa de malalts amb deficiències psíquiques i físiques . Estem molt contents per la participació. A l'hora de decidir el cartell guanyador ens va agradar molt aquest disseny. Era molt original i divertit alhora. Vam fugir de lo típic i tópic. Aquelles mans fent aquest símbol de les banyes són les banyes dels diables . Darrera actualització (dimarts, 16 de desembre de 2008 09:51)
Llegiu-ne més...
 Ens trobem al cafè la Cantonada, al costat del Mercat de Tarragona, amb el Jordi Bertran Luengo. El Jordi és filòleg, programador cultural des del 1985 a l’administració pública i també com a freelance, autor i coautor de diversos llibres i articles, com ara “El Ball de Bastons a Tarragona”, “Espectacles itinerants i processons a la ciutat de Tarragona en l’època medieval”, “El Ball de Diables de Tarragona, teatre i festa a Catalunya”, “Els balls parlats a Alcover”, “El Ball de Serrallonga. Bandolers i trabucs”, “Guia de les Festes de Santa Tecla”, “Manual de Producció tècnica”, etc. És també col·laborador de diverses publicacions, com ara la revista Descobrir Catalunya, i membre fundador del Ball de Diables de Tarragona. Un bon currículum, sí senyor, i ens deixem coses al tinter.Dragabales – Parlem de l’actualitat dels diables. Avui dia el món del ball de diables experimenta canvis constants. Apareixen nous grups, nous tipus d’actuacions, nous elements pirotècnics. Els models de grups de foc que teníem definits fins ara encara són vigents o s’han d’ampliar?
Jordi Bertran – Per començar crec que classificar quan es parla de cultura popular és complicat. El món dels diables és un món molt canviant. Així com altres aspectes de la cultura popular han estat més estructurats i molt més pautats al llarg de la història, aquest sortosament ha estat més canviant. Dic sortosament perquè quan una cosa és molt pautada li pot passar el mateix que li ha passat a la sardana, de tant pautat que ha estat, ha quedat ancorada en el passat. Els diables són més canviants i això al meu entendre l’ha dotat d’un dinamisme que l’ha apropat a persones que ens hem acabat interessant per la cultura popular i que difícilment ens haguessin atret altres móns com el de la sardana. Darrera actualització (dimarts, 16 de desembre de 2008 09:55)
Llegiu-ne més...
|
Entrevistes
dilluns, 26 de maig de 2008 10:25 | 
Escrit per Administrator | 
Ja han començat els assaigs del Ball de Santa Margarida de la Riera. Enguany tornarà a sortir al carrer el 20 de juliol al migdia a la Plaça Major.