:: BalldeDiables.cat ::

Entrevista al Jordi Gomà i Queraltó i al Frederic Herrero i Calvo, Llucifer i diablessa del Ball de Diables de la Llacuna.

La ruta és una mica llarga, anem del Baix Gaià fins a l'entrada de l'Anoia. La Llacuna es troba al límit de la comarca, de l'Alt Penedès i l'Alt Camp i això es nota. La vila és de postal, enmig de boscos i sembrats, de carrers estrets, d'estructura medieval. Ens trobem amb el Fredi i el Jordi a la plaça porxada, una plaça fantàstica, lloc de trobada dels veïns i escenari privilegiat de les sevs festes. Tant el Jordi com el Fredi són dos personatges amb una gran estimació per la cultura popular, diríem que tenen una estimació quasi obsesiva, tant com la nostra. Ens sentem en una taverna de la plaça i comença la xerrada.


Dragabales - Quan arrenca la colla ?

La colla arrencà el 2002 recollint el testimoni de dos grups de foc que ja existien a la Llacuna. Primer, cap a l’any 1983, s’estrena el Drac. I per donar-hi més consistència, anys després i coincidint amb la aparició dels correfocs, s’optà per acompanyar-lo de diables. Després, a finals de la mateixa dècada, s’estrena també la Satànica de la Llacuna. Tot i així la colla de la Satànica no seguia un model massa clar. Havíem incorporat el personatge de la Diablesa però vam seguir un model d’espectacle tipus comediants amb la incorporació de màscares. La colla que acompanyava el drac portava un mono verd i capa negre amb banyes.

Aquestes colles van durar uns quatre o cinc anys. Fèiem un correfoc amb quatre o cinc colles, com ara la de Molins de Rei o els de Sant Martí Sarroca, i amb les colles locals i el drac. La seva decadència va venir marcada per un accident amb un carro. Hi va haver diversos ferits i va marcar molt, fins al punt de desaparèixer les colles.

- Després vau fundar la colla actual.

L'actual Ball de Diables de la Llacuna va sortir per primer cop l'any 2002. Un ball de diables que segueix el model tradicional de la zona. Les coses havíen canviat: quan vam començar erem molt joves i en aquella època a les normatives com les del foc no hi feiem gaire cas. Però després amb l'edat, la coneixènça del món dels diables i els contactes que estableixes, s'adquireix experiència i influències.

Per part nostra tenim moltes influències de les colles centenaries. Degut a la nostra zona geogràfica, rebem totes les influències penedesenques. A mesura que anàvem coneixent la història dels balls de diables ens vam anar enredant a fer un model tradicional, propi de la zona. Vam fer contactes amb molta gent de Sant Quintí. Vam conèixer l'època del Llauner, i fins tot abans, la del Vilar quant érem jovenets. Cal dir que la Llacuna sempre ha mirat més cap al Penedès que cap a l'Anoia. El que recordes de petit són les festes de Vilafranca i no pas tant les d'Igualada. Tot i que s'ha de dir que en aquests darrers anys hem fet molts contactes amb diables d'Igualada.

- Així doncs Sant Quintí ha estat el model degut a la proximitat?

És clar, és el poble que ens queda més aprop (a uns 20 quilòmetres). Vam intentar treballar amb seny i mirar el que teníem a les poblacions més veïnes.

A nivell estètic sí que hem fet una mica més de "matxembrat": el ceptrot del Llucifer és semblant a Sant Quintí o el ceptrot antic d'Igualada en el cas del ceptre "processional". El Llucifer no porta mitra actualment, tot i que alguna vegada ho havíem utilitzat, ara porta un barret semblant al de Sitges, també portem cua com els de Vilanova...

- Els parlaments són de nova composició.

Sí, fixant-nos una mica en Sant Quintí i sobretot seguint l'argument tradicional: la preparació de la revolta, la pujada a la Terra, l’enfrontament amb l’arcàngel i la tornada al purgatori. Hem de dir que vam tenir l'ajuda dels companys de la Riera de Gaià i del Jordi Bertran de Tarragona que els va revisar.

Actualment tenim bona relació amb diables de Sant Quintí, la Riera, Igualada, Reus, Santa Coloma de Queralt...

-Quines són les vostres actuacions a la vostra vila?

Com és lògic, les actuacions principals són per la Festa Major. Després participem en actes més populars com ara el Correllengua, amb una molt bona cercavila on participen balls tradicionals de molts indrets . També sortim en activitats concretes on se’ns demana la nostra presència.

Però les sortides bàsiques de festa major són el dissabte a la tarda junt amb les altres entitats – la Mulassa, el Drac, el Ball de diables, el Ball de diables infantil, el Ball de bastons gran i infantil, els gegants,els grallers i la banda de música. A la nit és fa el correfoc i el diumenge es fa la despertada.

- Així doncs la lluita quan la representeu?

Enguany l’hem fet el diumenge a l’hora del vermut i ho hem trobat molt idoni. Hi ha molta gent, i participem tots els balls. Abans la fèiem el dissabte a la nit, just abans del correfoc. La lluita la representem per una banda i els versos per una altra, com a Sant Quintí o a l’Arboç. Però el recitat de versos normalment el fem a la cercavila o a la despertada. Originàriament fèiem els versos dins el ball parlat, però ja era una acte força carregat per la quantitat d’entitats que hi actuen i s'allargava moltíssim. Vam dedicir interpretar els versots a les cercaviles.

-Quin és el procés de composició dels versots?

Fem un sopar d’on surten molts. Tenim alguns diables que són uns mestres fent versos. Tot i això cal destacar que de vegades que hi ha hagut algun diable que se l’ha fet fer o fins i tot l’ha improvisat. Un cop composats es reparteixen entre els diables.

-Seguiu alguna estructura mètrica concreta?

No , però ens agrada molt ABBA. No el grup...Fins i tot els fem de 6 versos. Ens agrada molt. Pel que fa a la sil·làbica, són heptasil·làbics.

-Arran de l’organització del ball de diables ha crescut el seguici de la Llacuna.

D’uns anys d’ençà hi ha hagut una renaixença. Tenim el ball de diables, hi havia els Gegants, el Drac es va recuperar, la Mulassa es va fer fa tres anys, els Bastoners fa quatre anys que han tornat a sortir, tot i que cal dir que són centenaris. Ballaren fins els anys trenta.

Aquí després de la Guerra es va perdre tot. El Costumari d'Amades parla de que es feia una representació del Setge de Viena a la plaça... També es documenta el ball de Crespelles o tortells que a Òdena ens sembla que encara es balla. De Ball de diables no sabem si va existir antigament però penseu que estem en una zona que no hauria estat estrany.

-I quina relació teniu amb les altres entitats del poble?

Molt bona. Hi ha un recolzament mutu i és molt positiu. Això no treu que hi pugui haver una mica de rivalitat per exemple entre bastoners i diables, però sempre en un to de conya. Cal dir que la Llacuna és un poble de 800 habitants i molts estem en diferents entitats.

-La mitjana d’edat que participa en aquests elements és jove?

Hi ha de tot. Hi ha colles infantils, molt jovent, però també gent de 40 i pico.. Està molt barrejat.

- També teniu una nova colla de diables infantil. Ha coincidit amb tot el “sarau” que hi ha actualment amb les normatives europees, com ho porteu?

Ja fa temps que ens anaven al darrere. Ho hem muntat nosaltres però amb la implicació dels pares. A l’hora de sortir els controlem els diables adults, però també els pares vetllen perquè tot funcioni correcte i amb seguretat.

Respecte a la normativa, ha estat un handicap perquè ens ha enganxat a mig muntar. Les ganes hi són, la majoria de diables petits estan apunt de tenir l’edat legal i sempre hem dit als pares el que hi havia. També s’ha de veure com evoluciona la llei. Ja veurem. Els pares estan il·lusionats i estan disposats a tirar-ho endavant. Des del principi ho vam exposar i es va dir que endavant.

- Quines actuacions destacaríeu a banda de les de la Llacuna.

Hem estat a Perpinyà, Santa Coloma de Queralt, Masquefa, ... no hem sortit massa perque 5 anys no ens ha donat per més. El primer any estavem més pendents pel tema de les assegurances. Hem anat sortint de mica en mica.

Però cal destacar la sortida a Lekeitio (Euskal Herria), a la Mostra de Teatre de Carrer de Lekeitio, un festival de teatre molt conegut a Euskadi. Allí hi vam anar a representar el nostre ball parlat, a banda també vam fer el correfoc.

-Així doncs creieu que s’hauria de potenciar aquesta via del ball parlat? És un espectàcle exportable?

I tant!! Avui en dia la majoria de la gent només té la visió dels diables fent correfocs. Molt sovint per ignorància, la gent no sap el que és un ball de diables amb parlaments. I no estem parlant que passi en poblacions allunyades del nostre territori, sinó en poblacions que a la vila veïna tenen balls de diables importants.

-Part d’aquest desconeixement, no creieu que pot venir donat per “culpa” dels propis diables que han adoptat aquest model?

Amb l’explosió dels anys 80 del model del correfoc, es van deixar de donar a conèixer altres manifestacions. Tot ha d’evolucionar, però també hi ha elements que desvirtuen el fet originari. Sant Quintí per exemple ha evolucionat per la via del correfoc però mantenint l’essència de l'antigor. De fet la majoria de Balls de diables siguin centenaris o no, estan basats en aquesta evolució que hi ha hagut a finats del segle XX. En els primers Correfocs de Barcelona participàven colles centenàries!!

El que s’hauria de fer és, per potenciar el model de ball de diables amb parlaments i ser més oberts.

-Parlem de la comarca de l’Anoia. També té una tradició centenària de diables.

Hi ha tradició però ubicada exclusivament a Igualada, almenys per la documentació recollida fins ara. A Igualada tenen documentada una Vibria i diables al segle XV i podem parlar d’un model penedesenc de diables al cent per cent. Suposem que el model de ball de diables pujaria de l’Alt penedés sobre tot. Tot i així, avui en dia, els diables de l'Anoia es veuen molt influenciats pel que arriba de Barcelona. S'ha trobat material fotogràfic del ball de diables d'Igualada des dels anys 30 del segle XX. També es conserva documentació del ball de diables antic a l'arxiu Amades del Centre de Promoció de la Cultura Tradicional i Popular Catalana de la Generalitat, alguna foto i parlaments d'uns diables infantils del barri de St. Agustí.

- Així doncs Igualada encara conserva el ball de diables històric?

És curiosa la teminologia que fan servir els diables igualadins. Quan fan el ball parlat representen el "Ball de Diables" i quan fan les cercaviles o correfoc actuen com a Diables d'Igualada. És a dir, sols es presenten com a Ball de Diables quan fan la representació. De totes maneres podem dir que són els que conserven mínimament el model tradicional a l'Anoia: els personatges, els vestits, sobre tot el de la diablessa, i no tant el de Llucifer que s’aparta una mica del que hi havia. A les fotografies antigues es pot veure com el Llucifer porta un ceptrot semblant al nostre amb un casquet. Dels diables rassos hi ha fotos antigues on porten galons típus sant Quintí. Portaven una boseta per la pirotècnia i maces tradicionals, ara porten uns maçots molt grans. La diablessa és el que han conservat més i s’assembla a lo antic. Porta unes faldilles molt amples amb mirinyac a sota.

Respecte als parlaments em sembla que són de nova composició.

- Hi ha altres colles a l'Anoia?

A banda de nosaltres, ja hem dit que a l’Anoia tenim el ball de diables d'igualda, històric, i altres colles que segueixen altres models, per exemple, molts porten màscares, com els Diables de Piera, a Igualada mateix també hi ha els de santa Caterina que és diuen Mal Llamp i en porten, o a Capellades, Masquefa...

- Quines són les vostres aspiracions?

Fer pedagogia del nostre model, som una colla jove però tenim ganes de donar a conèixer el ball de diables amb parlaments. Ens agrada representar la lluita, fer versots i donar una altra mirada al ball i fer entendre que no sols som una colla de foc.