Converses de foc i festa amb ... Xavi Aranda

Dragabales - Si et sembla bé, parlem de la Mostra. Hem vist el disseny del cartell i ens ha sorprès, és molt provocador.
Xavi Aranda - Sí, és bastant innovador. Teníem la oportunitat de presentar la típica fotografia de diables espectacular o una fotografia de simbolisme religiós referint-se a Sant Miquel. Però vam organitzar un concurs de cartells que va tenir bastant d'èxit, fins i tot hi van participar membres de la Fundació l'Espiga, una fundació que es preocupa de malalts amb deficiències psíquiques i físiques . Estem molt contents per la participació. A l'hora de decidir el cartell guanyador ens va agradar molt aquest disseny. Era molt original i divertit alhora. Vam fugir de lo típic i tópic. Aquelles mans fent aquest símbol de les banyes són les banyes dels diables .
Dragabales - Abans d'aprofundir en la Mostra ens podries donar una definició que sigui més entenedora que la del Fòrum de les Cultures?
Xavi - És una trobada de ball de diables centenaris, diables que tenen referències centenàries. L'acte central de la Mostra és la representació dels seus parlaments. Cada colla representarà el seu acte sacramental, que és l'origen del ball de diables, la representació de la lluita entre el bé, els àngels, i el mal, els diables. Hi ha altres models de balls de diables que al llarg de la seva història han perdut aquests parlaments, principalment els del Baix Camp i Priorat. La Mostra vol difondre el model de balls de diables amb parlaments, té una funció plenament pedagògica pel públic i pels propis diables.
Dragabales - Doncs ara explica'ns quins actes hi haurà a la Mostra.
Xavi - Primer dir que volem barrejar la mostra de parlaments amb actes festius. Comencem el dissabte 15 de maig amb una debat sobre el ball de diables. Volem parlar de passat, present i futur. Participen el Salvador Palomar de Carrutxa, el Jordi Bertran de Tarragona, el Pep Enric Martí de la F.D.D.C. i el David Lobato , historiador i ex-diable de Vilafranca bastant documentat en aquest tema. Hem volgut que hi hagi varietat a la taula, tenim el Pep Enric que és de la Federació que és molt oberta a altres models i iniciatives relacionades amb els diables. El moderador és el Jordi Llavina escriptor i periodista de Catalunya Cultura al programa Full d'Estampa. Buscàvem una persona que no tingués res que veure amb els balls de diables per moderar el debat i així assegurar la seva objectivitat.
Un cop acabada la xerrada, al pati de Cal Figarot, inaugurarem una exposició sobre les colles participants. Hi haurà la història de cada colla amb el seu vestuari i una exposició dels dissenys participants en el concurs del cartell de la Mostra.
Acabada la inauguració, es fa un acte molt festiu: una ruta de bars. Cada any a Vilafranca per la festa major es fa una ruta de bars i és molt festiva. La ruta estarà amenitzada per dos grups de grallers de Vilafranca.
El principal dia de la Mostra, que és el dissabte 22 de maig, a les 7 de la tarda es faran els parlaments amb una prèvia presentació de la Mostra per part del Conseller en Cap Josep Bargalló, ja que ell és membre del Ball de Diables de Torredembarra. Es faran els parlaments de cada colla i just acabar els parlaments desfilarem totes les colles fins al punt d'inici de la cercavila de foc. Volem que sigui una desfilada amb els balls de diables en formació, tal i com van a les processons i els seguicis. Passarem pels carrers més cèntrics. Un cop les colles arribin al punt d'inici començarem la cercavila de foc.
Ens havíem plantejat fer una carretillada conjunta però és inviable, són masses diables, massa gent i comportava massa risc. La cercavila de foc acabarà a la Rambla de Sant Francesc on es farà una encesa conjunta. La Mostra s'acaba amb un concert a les 12 de la nit a la plaça de l'Ajuntament.
A l'endemà diumenge hi ha un altre acte a la 1 del migdia. Es farà un concert vermut de gralles. Aquest acte s'ha organitzat conjuntament amb la coordinadora de festes de Sant Raimon.
Dragabales - La teniu molt ben encarrilada la Mostra.
Xavi - Sí, només falta concretar algunes coses. Ens falta acabar de buscar els col·laboradors que seran unes trenta o quaranta persones que participaran en el muntatge i el funcionament. A més volem que cada colla vagi acompanyada d'un membre de l'organització a tot arreu. Hem anat a buscar ex-diables de Vilafranca perquè ens ajudin. Tot ja està més o menys lligat. Nosaltres fa un any i mig ja sabíem que la mostra es faria enguany. Ho vam engegar el setembre creant una comissió de treball. Es va fer una pluja d'idees per part de la gent de la colla i vam dissenyar els actes. Això sí, tots els membres de la colla treballaran en la logística. Ja estem acostumats a muntar coses grans per la Festa Major.
Dragabales - Centrant-nos ara al Ball de Diables de Vilafranca, fes-nos uns apunts sobre els seus antecedents.
Xavi - Els primer antecedent que tenim és del 6 de juny de 1601, va ser el dia de Corpus. El llibre Verd de Vilafranca, un llibre d'on s'ha tret molta documentació històrica, relata que aquell dia el Drac de Vilafranca anava acompanyat de 5 diablots. Aquesta és la primera notícia de diables a Vilafranca. Però tot i així es diu que anteriorment ja n'hi havia de diables però això encara no és segur.
Aleshores, la següent notícia a destacar és de l'any 1816 quan es documenta per primera vegada que el Ball de Diables de Vilafranca participa a la Festa Major.
Un altre fet a destacar és la publicació d'estudis sobre folklore penedesenc per part d'una sèrie d'historiadors vilafranquins. Es publiquen a finals del XIX i començaments del XX per part de personalitats com ara Francesc de Paula Bové i el Claudi Mas, que van escriure en diaris i revistes com eren els balls populars del Penedès. Aquests historiadors fins i tot transcriuen alguns parlaments del ball parlat dels diables. Parlaments del Llucifer i d'altres personatges. També transcriuen algun parlament satíric que acaba amb la típica frase "Visca la Diablessa i les banyes del Llucifer" . Posteriorment se sap que el ball de diables va tenint els seus alts i baixos i què hi va haver anys que no va sortir. Els Diables de Sitges diuen que alguna vegada els havien contractat aquí a Vilafranca.
Hi ha una anècdota amb el tema aquest de la Mostra. Volíem que a l'exposició s'anés projectant algunes imatges de la Festa Major de Vilafranca i els seus diables. Volíem unes imatges que van sortir en un aparador d'una botiga per la Festa Major, eren les imatges dels diables als anys 60. Es tracta d'un curtmetratge gravat en vuit mil·límetres. Vam anar a trobar la gent del Cineclub Vilafranca, són un col.lectiu molt documentat, i ens van dir que a l'Arxiu Històric hi ha imatges gravades de principis del segle XX, dels anys 20, de la Festa Major i la sortida d'ofici, on surten els Diables de Vilafranca. No hem tingut temps d'anar-hi per culpa de la Mostra però suposo que després de la Mostra començarem a fer una recollida de documents.
Dragabales - I què va passar amb la Guerra Civil?
Xavi - Durant o just després de la guerra civil sembla ser que no varen sortir els diables. Pensem que a causa de la guerra també es van perdre els vestits. Pensa que molts dels balls que actualment surten a la Festa Major són recuperats durant els anys 80 del segle passat.
Per allà a mitjans dels anys 40, un grup d'amics que se'ls coneix com la colla del VAC , entre ells hi havia l'Oriol Rossell, fundador dels Castellers de Vilafranca, van decidir formar un ball de diables. No fa gaire vam veure una foto d'aquesta colla i vam quedar sorpresos al comprovar que portaven els vestits del Ball de Diables de Sant Quintí. Sembla ser que els de Sant Quintí deixaven els vestits als de Vilafranca durant uns quants anys . Però les maces i els ceptrots eren les de Vilafranca, és curiós.
Després de la colla del VAC va venir una altra colla on hi havia el Tomás González. El Tomás González l'hem conegut personalment no fa gaire. Cada dos anys organitzem un sopar de diables i ex-diables i aquest estiu tocava fer-lo. La gent que s'encarregava del sopar tenia un llistat amb noms d'ex-diables i n'havien que feia anys que no venien al sopar. Però tot i així van trucar i van contactar amb el Tomás i va dir que vindria. El Tomás té 84 anys i havia estat més de 10 anys als diables, sobretot als anys 50. És un home que té una memòria molt lúcida i va començar a recitar versos al mateix sopar. Se'n recorda de moltes coses i està molt ben documentat. El sopar va acabar sent un sopar homenatge al Tomás.
A l'època de la colla del Tomás, anys 50, existia un cap de la policia de Vilafranca que li deien el Parrilla, que era un personatge una mica odiat però també es reconeix que va fer molt per la Festa Major, ja que se n'ocupava força. Aquest Parrilla s'encarregava de buscar balladors per la Festa Major. La Festa Major de Vilafranca la ballaven gent de classe social baixa, i la ballaven per diners. Normalment ballaven davant de les cases que els hi oferiren diners a canvi d'una dansa. El tal Parrilla buscava aquests considerats malperduts i cada any anava a buscar els mateixos. Els diables d'aquella època portaven una mena de mono de cotó granatós i una espècie de capelina que penjava de les espatlles, banyes curtes, a l'esquena pintat un rat-penat i a la vora dels pantalons unes flames pintades com les que portem ara nosaltres. Aquests vestits els estem recuperant i estan en molt bon estat de conservació.

Dragabales - I quan canvia aquesta concepció d'aquest ball de diables podríem dir semi-professional?
Xavi - No és fins als anys 70, que un grup de joves vilafranquins agafa la iniciativa de portar el ball degut a que el ball de diables en aquell moment era molt decadent, eren sempre els mateixos. Aquests joves són l'anomenada colla dels Rosakys. Amb aquesta colla va canviar la concepció, van fer vestits nous amb roba de sac, van tornar a representar els versos en català. Es van canviar els parlaments. Van substituir els parlaments antics en castellà per uns nous parlaments on s'introdueix el personatge del pelegrí. S'interpreta una lluita entre Llucifer i els diables, que representen els pecats que volen temptar el Pelegrí, que simbolitza la humanitat, i els àngels surten a l'últim moment per impedir la temptació.
Dragabales - Sempre esmentes les generacions de diables amb noms de colles, això es pot equiparar als castells.
Xavi - Els Diables de Vilafranca s'ha caracteritzat sempre per la regeneració de grups o colles. Tenim varies colles amb noms diversos com ara la colla dels Ecs, la colla dels Ous, o la colla de la Farola què és la anterior a la nostra colla que, per cert, encara no tenim nom. La colla de la Farola és coneguda perquè l'any 2000 quan feien la representació dels versos volien pujar un cistell a l'ajuntament i van lligar una corda a un fanal i, a l'estirar-la, van fer caure el fanal creant un bon merder a la plaça.
Dragabales - Parlem de vosaltres. Com funciona la colla actualment?
Xavi - Molt bé. Tenim varis projectes entre mans, però el principal és el Ball de Foc. Em sembla recordar que l'any 92 es va fer el primer correfoc a Vilafranca. Nosaltres sempre diem que som tradicionals però que també innovem. El correfoc té un èxit molt gran a Vilafranca, sobretot l'espectacle pirotècnic que fem al final a l'església de Santa Maria, on s'aplega molta gent de la vila i gent que ve de fora. Volem potenciar el correfoc amb un espectacle innovador, mantenint l'esperit del correfoc. L'any passat vam començar a crear el Ball de Foc. Per entendre'ns, és el correfoc que fèiem abans però hem inclòs uns personatges nous i hem potenciat sobretot tres places, a l'inici, la Plaça Anselm Clavé , la plaça de l'Ajuntament i a Santa Maria, amb un espectacle pirotècnic.
Hem anat inventar-nos una història sobre un alquimista que vol intentar robar el foc dels diables, què és l'últim foc que li falta per controlar. Hem volgut potenciar l'espectacle pirotècnic que es feia abans al final del correfoc a Santa Maria. Volem que tothom que pensi en el Ball de Foc ho relacioni amb el correfoc de Vilafranca. L'any passat el vam començar a introduir amb una porta de foc a l'inici que va crear molta expectativa. Potser no va acabar d'entendres ben bé el que volíem fer, faltava incloure els personatges. Aquest any al Ball de Foc traurem el personatge de l'Alquismista Silé.
Dragabales - A banda de la innovació del Ball de Foc, també n'hi ha una altra d'històrica: l'entrada de dones al ball.
Xavi - Sí, abans només hi participaven homes al Ball de Diables i nosaltres ens vam replantejar aquest tema. I fa tres anys va entrar una noia que fa de diable timbaler. Ara de moment hi ha aquesta noia. Cada any es fa una convocatòria per l'entrada de membres nous i fem un procés de selecció. Volem que entrin persones que vulguin treballar i que donin el callo, tant se val si és home o dona.
Ara mateix també volem debatre el futur de la nostra colla, tenir un local propi.
Dragabales - Com funcionen les colles de diables infantils a Vilafranca?
Xavi - Nosaltres no portem cap colla infantil. La festa major petita la organitza un grup de gent jove de Vilafranca. Pensa que la festa major petita és el dia 1 de setembre i és el dia que nosaltres fem el Ball de Foc i aquell dia tenim molta feina a fer. Això sí, de colles infantils de diables de Vilafranca n'hi ha moltíssimes i això demostra que els diables tenen molt d'èxit entre la canalla.
Dragabales - I per acabar, com veieu actualment la Festa Major de Vilafranca?
Xavi - La Festa Major funciona i té molt èxit. Pensa que a Vilafranca hi ha unes 200 associacions. Cada any la regidoria de cultura trien uns administradors de la festa major i ells fan una convocatòria oberta per qui vulgui organitzar algun acte. Se n'organitzen molts i fins i tot se'n fan d'independents que no ho saben ni els administradors. En els últims anys ha evolucionat, s'han recuperat balls, sobretot els últims 20 anys. Hi ha fins tot llistes de gent per poder entrar als balls del seguici. Un exemple molt clar de la participació de la gent és el Ball de Gitanes. Quan els gitanos de Vilafranca van deixar de ballar-lo, al cap de dos anys va tornar a sortir el Ball amb gent jove de Vilafranca que el volia treure al carrer i, per cert, amb moltes ganes i molt ben ballat.
Però creiem que l'Ajuntament de Vilafranca tindria que invertir-hi més econòmicament. El model que hi ha de festa major és un model tradicional i es coneix principalment per l'actuació castellera, la processó i l'entrada de sant Fèlix, però també s'hauria de potenciar els altres actes i sobretot fer promoció de cara a l'exterior. La Festa Major de Vilafranca sempre s'havia dit que era la més típica de Catalunya, però crec que ha perdut aquesta nominació ja que ara mateix hi ha diverses festes majors que han assolit una popularitat i un prestigi que podem envejar. És questió de muntar unes bases i estar tots consensuats.
Darrera actualització (dimarts, 16 de desembre de 2008 09:51)


