:: BalldeDiables.cat ::

Per Jordi Rius i Mercade

L’estiu de l’any passat vaig poder visitar Cuzco, Qosqo, capital dels Quechuas i de l’antic imperi dels Inques. La ciutat peruana, situada als Andes a 3.400 metres d’alçada, és meravellosa, extraordinària, monumental. Encara conserva part de l’antic Temple del Sol, el Q'oricancha, on hi havia un jardí on tot, animals i plantes, era fet d’or. Com és de suposar, l’or se’l van emportar els conqueridors espanyols i van construir un monestir damunt del temple.

A Cuzco es respira l’herència de les cultures prehispàniques però, com a tot arreu, la globalització es comença a notar. La llengua i la cultura Quechua també estan amenaçades com tantes altres al món. A més els pobles dels Andes es senten desenganyats pel president peruà Alejandro Toledo, d’origen indígena, que ha continuat la política d’abandó i discriminació dels pobles originaris. Aquesta política s’aplica des de Lima, la capital grisa fundada per Pizarro, on viuen - i manen - molts dels descendents d’aquells espanyols que van imposar un genocidi físic i cultural que encara avui perdura en moltes zones del continent americà.

Tot i així, hi ha mostres d’un inici de recuperació i reafirmació de la identitat indígena. Un moviment actualment minoritari però que segurament anirà agafant força, tal i com passa avui dia amb els indis de Nord Amèrica.

Va ser precisament a Cuzco on vaig poder veure la processó de la Mare de Déu d’Agost. Veient la processó es podia comprovar en viu i en directe l’anomenat sincretisme religiós: la fusió de la fe cristiana amb les cultures indígenes d’Amèrica. Perquè, siguem clars, quasi sempre la fusió de cultures ha esdevingut per conquestes i imposicions, només cal resseguir la història de la nostra mediterrània.

A la processó surten les danses de Qhapaq Qulla, la Contradanza, els Majeños, la Qara Chunchu entre d’altres; un mostrari palpable del sincretisme. Les danses acompanyen la processó a la Mare de Déu, totalment identificable amb l’antiga divinitat de la Pacha Mama, la mare terra.

Una de les danses que van importar els missioners al Perú i a altres zones d’Amèrica va ser el Ball de Sant Miquel i Diables. A la població de Túcume, a la zona de Lambayeque on es va desenvolupar la cultura Mochica , surten els anomenats Diablicos. Aquesta dansa incorpora la dramatització dels Set Pecats Capitals amb un enfrontament entre Llucifer i Sant Miquel.

Per explicar-nos amb detall l’evolució i la significació dels Diablicos de Túcume tenim la sort de comptar amb la col·laboració de la Sra. Wilma Feliciano, cap del Departament de Llengües Estrangeres de la State University of New York, especialitzada en teatre hispanoamericà. Ha publicat diversos estudis i vídeos dedicats a danses i drames populars de Perú. Destaca el vídeo “El Apu Inca de Sapallanga”, guanyador del premi “LASA 2000 Merit in Film Award”, i el vídeo “Los Diablicos of Túcume”, dedicat al tema que ens ocupa aquest número. Agraïm molt sincerament la seva col·laboració. Moltes gràcies Wilma.

Jordi Rius i Mercade
Text i fotografies

Per més informació sobre el currículum de Wilma Feliciano podeu consultar les següents adreces:

http://www2.newpaltz.edu/~feliciaw/
http://www2.newpaltz.edu/~feliciaw/cv2002.pdf

Àlbum Fotogràfic (cliqueu per ampliar) :

Perú - agost del 2003