Som de vacances però hem fet una pausa per penjar algunes fotos del Ball de Santa Margarida d'enguany a la Riera (20 de juliol). Les fotos són del Gerard Pedrola. Salut i bon estiu!

 

Per Enric Sabrià i Plans. Diable. Manresa.

Davant la Directiva 2007/23/CE del Parlament Europeu i del Consell de 23 de maig de 2007 i de la lloable voluntat de la Federació Valenciana d’Associacions d’Amics del Coet (FVAAC) de fer-li front, voldria fer una sèrie de consideracions.

 

Crec que la gent de la FVAAC han sabut veure l’únic camí que pot portar a salvar alguna cosa de tot aquest enrenou, que és la unió de totes les parts implicades per fer pressió allà on calgui. Voldria aclarir el concepte “totes les parts” perquè en aquest cas ha de ser molt ampli.

 

Inclou totes les penyes, associacions festeres, grups de diables... però també, i això és de cabdal importància, hauria d’incloure totes les empreses, administracions i institucions vinculades a la Festa. La Unió Europea, desenganyem-nos, és una unió econòmica (fixeu-vos en el títol de la Directiva “sobre la posada en el mercat d’articles pirotècnics”). Davant de l’Estat i de la Unió tenen molta més força 5 empreses que facturin X milions d’euros a l’any que no pas 500 entitats que dediquen el seu temps a organitzar festes de forma altruista; tenen molta més força 10 municipis que fan calerons del turisme, fester i cultural, que cent tradicions centenàries que els qui les sentim les estimem amb passió. I vull obrir encara un altre front, per anar a buscar reforços. La gent del Llevant (llegeixis Països Catalans, de la Catalunya Nord fins al sud d’Alacant) potser de vegades ens pensem (jo el primer) que som els únics que estem bojos per la pólvora. Hi ha altres llocs a l’Estat –i suposo que a la Unió- on el foc forma part de la festa (“toros de fuego” –carcasses zoomòrfiques, que no bous embolats- llançaments de coets i qui sap quants que desconec). Darrera cada festa hi ha una gent que la viu, un pirotècnic que en viu, un Ajuntament que la considera el seu patrimoni –o no-, un capellà que vol el més gran lluïment per al patró o la patrona, una Diputació, un govern regional... Tots són (som) importants.